APLEC DEL CARAGOL · LLEIDA topFESTA D’INTERÈS TURÍSTIC NACIONAL · FESTA TRADICIONAL D’INTERÈS NACIONAL  
             
 
topINICI
L'APLEC
topAPLEC DEL CARAGOL
topAPLEC DE TARDOR
topFECOLL
topHISTÒRIA
topNOTÍCIES
topREVISTA
topCONTACTE
topPATROCINADORS
RACÓ DEL PENYISTA
topTOTES LES COLLES
topBOTIGA
topLINKS
PER DESCARREGAR
topFONS DE PANTALLA
topÀUDIO
topFOTOS


aplec 2013

 

Targeta l'Aplec del Caragol

 

 

Història (1980- 1982)

-

 

topDes de 1980, i durant un cap de setmana del mes de maig, la ribera del riu Segre i els Camps Elisis es converteixen en l'escenari de l'Aplec del Caragol. Un centenar de colles, el caragol i la música són els principals protagonistes d'aquesta reunió que, amb 13.000 collistes i uns 300.000 visitants, s'ha convertit en un autèntic fenomen de masses.

L'any 80, amb només 300 persones -prop de 12 colles-, naixia un Aplec improvisat, informal i mancat d'infrastructura que, ja en la seva segona edició, incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organització.

El naixement de l'Aplec del Caragol es deu a tres idees: la proposta de José Luís González, regidor d'UCD, de fer una caragolada popular al xoperal de Cappont, l'organització d'un concurs gastronòmic que l'Ajuntament de Lleida va encarregar a l'hostaler Antoni Costa i Sumell, i la notificació a l'Ajuntament de Lleida, per part de Manolo Calpe, de la intenció de fer un àpat col·lectiu a la vora del riu Segre.

Finalment, la idea de Manolo Calpe, que abans havia estat desautoritzada pel governador civil de l'època, va veure la llum el 1980 amb la creació de la primera colla de l'Aplec: l'Ordre del Cargol.

 

-

-

  1980
topL'avi Antoni Costa i Sumell, jubilat del sector de l'hostaleria, i un grup de restauradors de Lleida (San Bernardo, Forn del Nastasi, Callarriba, La Mina, Tres Pontets, La Venta del Plàcido) que iniciaven una promoció conjunta dels seus establiments van programar, amb la col·laboració de La Paeria, una demostració gastronòmica a la plaça Sant Joan.

D'altra banda, L'Ordre del Cargol havia reunit un grup de 18 colles per passar el dia vora el riu Segre. Així van demanar la col·laboració i l'autorització a l'Ajuntament de Lleida per fer un Aplec al xoperal del riu al barri de Cappont.

Aquestes colles eren L'Ordre del Cargol, coordinada per Manolo Calpe; L'Assoc, amb Jaume Oró; La Salseta de la Paeria, amb Paco Vila, Juanjo Albero i altres; Flamingo, amb Chavarri, Jofre i altres, que a última hora no van poder ser-hi presents; Els Lleidatans, amb Curto, Ivars, Boixadera i altres; els Veterans del Lleida, amb Planes, Santos, Navarro i altres; Mapfre (després La Graella) amb Manuel Peralta i Fernando Palau; Picarol del bar Frigo amb el Ramon i la Ramoneta al capdavant; La Graella, Els Brutescos, Popular Banc, Els Carrosses, Els Peluts de la perruqueria Mata i la col·laboració de la colla de la revista d'hostaleria "Santa Marta Hostalera" d'Enric Ribera.

La Paeria va decidir subvencionar les dues iniciatives gastronòmiques i va proposar reunir-les en un mateix lloc.

Costa va rebre 96.350 pessetes de subvenció de la Comissió de Festes per destinar-les a la compra de tots els estris necessaris per dur a terme el concurs de plats cuinats a base de caragols i fer, posteriorment, un tast popular segons li havia encarregat l'Ajuntament de Lleida. L'Ordre del Caragol també va rebre el suport i l'ajut de l'Ajuntament de Lleida i el vistiplau de l'alcalde de Lleida, Antoni Siurana, i de la Comissió de Festes.

La colla de l'Ordre del Caragol va ser la colla mare de l'Aplec i estava formada per Manolo Calpe, president; A. Rivera, secretari; Artur Hellín i Xavier Puig, vicepresidents; Esperança Porta, secretària adjunta a presidència, i Josep M. Rexach, Vicente Benet, Pep Bordalba i Sisco Oró, entre altres.

Els restauradors van muntar el seu concurs i el grup de colles el seu àpat particular a base de caragols a la llauna i es van programar altres activitats com ball, botifarra, estirada de corda... que van donar un gran caliu a la primera trobada gastronòmica del caragol a Lleida.

Uns 300 collistes van participar en la primera festa de l'Aplec i prop de 4.000 visitants van assistir a la primera manifestació gastronòmica de Lleida.

 

-   1981
topLa segona festa del caragol es va començar a preparar a través de les assemblees dels representants de les colles que volien participar en l'Aplec del Caragol. Un dels primers passos va ser el nomenament d'una comissió de govern per organitzar la festa. Josep Lluís González va ser elegit president i Manuel Peralta, vicepresident, a més d'altres càrrecs que van ser distribuïts entre els fundadors de l'Aplec: Manolo Calpe, Artur Hellín, Xavier Puig, Esperança Porta i altres.

L'1 d'abril de 1981, l'Ordre del Cargol enviava la primera circular a les colles on s'hi informava dels principals acords aprovats en la darrera reunió de representants de colles i de la inscripció de 34 colles i d'uns 2.300 participants al següent Aplec del Caragol. També s'hi informava de les properes reunions d'organització dels serveis de seguretat, marcatge i tancament obligatori de les parcel·les. Neixen així les primeres obligacions, deures i drets de les colles. Aquest segon Aplec del Caragol, celebrat el dia 10 de maig de 1981, va contractar 9 orquestres per a la Festa, entre les quals va destacar la Fanfàrria Vasca los Politos; la Banda de Raimond; Oleria d'Alacant; Boite de Benavarri; la banda Militar, les Majorettes, la Maravella, el Parrano, el Marquès de Pota i altres.

Les novetats més destacades foren la presentació del primer cartell de l'Aplec, un tríptic de la festa, la imposició d'una quota de 200 pessetes d'inscripció per colla per cobrir despeses i la programació de la primera rua de colles de l'Aplec pels principals carrers de LLeida. 4.000 quilos de caragols, costelles, cassoles i alres plats típics, 2.400 collistes, 43 colles i més d'11.000 visitants al xoperal del marge esquerre del Segre van ser el balanç del segon èxit consecutiu de l'Aplec.

 

    1982
topLa tercera edició de l'Aplec del Caragol va ser coordinada per Manolo Calpe, com a president de la Federació de Colles de l'Aplec, Josep Maria Valls i Manuel Peralta i es van crear 7 comissions de la Federació per organitzar la gran festa sociogastronomicocultural.

L'edició d'aquest any va congregar 70 colles, uns 5.100 collistes i uns 26.000 visitants i es calcula que es van consumir uns 4.000 litres de caragols. Les colles van invertir 15 milions de pessetes en l'Aplec. D'aquesta xifra, 8 milions es van destinar a menjar, 4 milions a vestits i la resta a pagar les quotes, estructura de la colla i altres despeses.

Els organitzadors van presentar públicament, per primera vegada, els comptes de l'Aplec del Caragol; es van fer pagar 500 pessetes per colla i 100 pessetes per penyista per poder-hi participar. Va presentar com a novetats importants la institucionalització de l'uniforme de cada colla, l'obligació de posar tanques a les parcel·les, la concentració i desfilada dels collistes des de 4 punts diferents -Víctor Pradera, Ricard Vinyes, plaça Magdalena i plaça Noguerola- fins al Pont Vell on rebien l'escarapel·la corresponent i se celebrava l'esmorzar conjunt al xoperal de Cappont.

Aquesta edició va comptar amb un total de 16 xarangues, una fanfàrria i un grup d'animació. En total, 255 músics van posar marxa a aquest Aplec. Manolo Calpe, a més, posa de manifest que s'estava plantejant la marxa de l'Aplec del xoperal, perquè aquest es quedava petit i la probable sortida de l'Aplec del programa de la Festa Major, que ja començava a reivindicar el ser declarat com a Festa d'Interès Turístic.

Continuar...

 


REVISTA


-30% DE DESCOMPTE


RESERVES RESTAURANT APLEC


Maig Gastronòmic Lleida


JORNADA