FECOLL
  1. FECOLL
  2. Història de l'aplec

Història de l'aplec

Des de 1980, i durant un cap de setmana del mes de maig, la ribera del riu Segre i els Camps Elisis es converteixen en l’escenari de l’Aplec del Caragol. Un centenar de colles, el caragol i la música són els principals protagonistes d’aquesta reunió que, amb 12.000 collistes i uns 200.000 visitants, s’ha convertit en un autèntic fenomen de masses.

L’any 80, amb només 300 persones -prop de 12 colles-, naixia un Aplec improvisat, informal i mancat d’infrastructura que, ja en la seva segona edició, incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organització.

El naixement de l’Aplec del Caragol es deu a tres idees: la proposta de José Luís González, regidor d’UCD, de fer una caragolada popular al xoperal de Cappont, l’organització d’un concurs gastronòmic que l’Ajuntament de Lleida va encarregar a l’hostaler Antoni Costa i Sumell, i la notificació a l’Ajuntament de Lleida, per part de Manolo Calpe, de la intenció de fer un àpat col·lectiu a la vora del riu Segre.

Finalment, la idea de Manolo Calpe, que abans havia estat desautoritzada pel governador civil de l’època, va veure la llum el 1980 amb la creació de la primera colla de l’Aplec: l’Ordre del Cargol.

Cronologia

L’avi Antoni Costa i Sumell, jubilat del sector de l’hostaleria, i un grup de restauradors de Lleida (San Bernardo, Forn del Nastasi, Callarriba, La Mina, Tres Pontets, La Venta del Plàcido) que iniciaven una promoció conjunta dels seus establiments van programar, amb la col·laboració de La Paeria, una demostració gastronòmica a la plaça Sant Joan.

D’altra banda, L’Ordre del Cargol havia reunit un grup de 18 colles per passar el dia vora el riu Segre. Així van demanar la col·laboració i l’autorització a l’Ajuntament de Lleida per fer un Aplec al xoperal del riu al barri de Cappont.

Aquestes colles eren L’Ordre del Cargol, coordinada per Manolo Calpe; L’Assoc, amb Jaume Oró; La Salseta de la Paeria, amb Paco Vila, Juanjo Albero i altres; Flamingo, amb Chavarri, Jofre i altres, que a última hora no van poder ser-hi presents; Els Lleidatans, amb Curto, Ivars, Boixadera i altres; els Veterans del Lleida, amb Planes, Santos, Navarro i altres; Mapfre (després La Graella) amb Manuel Peralta i Fernando Palau; Picarol del bar Frigo amb el Ramon i la Ramoneta al capdavant; La Graella, Els Brutescos, Popular Banc, Els Carrosses, Els Peluts de la perruqueria Mata i la col·laboració de la colla de la revista d’hostaleria “Santa Marta Hostalera” d’Enric Ribera.

La Paeria va decidir subvencionar les dues iniciatives gastronòmiques i va proposar reunir-les en un mateix lloc.

Costa va rebre 96.350 pessetes de subvenció de la Comissió de Festes per destinar-les a la compra de tots els estris necessaris per dur a terme el concurs de plats cuinats a base de caragols i fer, posteriorment, un tast popular segons li havia encarregat l’Ajuntament de Lleida. L’Ordre del Caragol també va rebre el suport i l’ajut de l’Ajuntament de Lleida i el vistiplau de l’alcalde de Lleida, Antoni Siurana, i de la Comissió de Festes.

La colla de l’Ordre del Caragol va ser la colla mare de l’Aplec i estava formada per Manolo Calpe, president; A. Rivera, secretari; Artur Hellín i Xavier Puig, vicepresidents; Esperança Porta, secretària adjunta a presidència, i Josep M. Rexach, Vicente Benet, Pep Bordalba i Sisco Oró, entre altres.

Els restauradors van muntar el seu concurs i el grup de colles el seu àpat particular a base de caragols a la llauna i es van programar altres activitats com ball, botifarra, estirada de corda… que van donar un gran caliu a la primera trobada gastronòmica del caragol a Lleida.

Uns 300 collistes van participar en la primera festa de l’Aplec i prop de 4.000 visitants van assistir a la primera manifestació gastronòmica de Lleida.
La segona festa del caragol es va començar a preparar a través de les assemblees dels representants de les colles que volien participar en l’Aplec del Caragol. Un dels primers passos va ser el nomenament d’una comissió de govern per organitzar la festa. Josep Lluís González va ser elegit president i Manuel Peralta, vicepresident, a més d’altres càrrecs que van ser distribuïts entre els fundadors de l’Aplec: Manolo Calpe, Artur Hellín, Xavier Puig, Esperança Porta i altres.

L’1 d’abril de 1981, l’Ordre del Cargol enviava la primera circular a les colles on s’hi informava dels principals acords aprovats en la darrera reunió de representants de colles i de la inscripció de 34 colles i d’uns 2.300 participants al següent Aplec del Caragol. També s’hi informava de les properes reunions d’organització dels serveis de seguretat, marcatge i tancament obligatori de les parcel·les. Neixen així les primeres obligacions, deures i drets de les colles. Aquest segon Aplec del Caragol, celebrat el dia 10 de maig de 1981, va contractar 9 orquestres per a la Festa, entre les quals va destacar la Fanfàrria Vasca los Politos; la Banda de Raimond; Oleria d’Alacant; Boite de Benavarri; la banda Militar, les Majorettes, la Maravella, el Parrano, el Marquès de Pota i altres.

Les novetats més destacades foren la presentació del primer cartell de l’Aplec, un tríptic de la festa, la imposició d’una quota de 200 pessetes d’inscripció per colla per cobrir despeses i la programació de la primera rua de colles de l’Aplec pels principals carrers de LLeida. 4.000 quilos de caragols, costelles, cassoles i alres plats típics, 2.400 collistes, 43 colles i més d’11.000 visitants al xoperal del marge esquerre del Segre van ser el balanç del segon èxit consecutiu de l’Aplec.
La tercera edició de l’Aplec del Caragol va ser coordinada per Manolo Calpe, com a president de la Federació de Colles de l’Aplec, Josep Maria Valls i Manuel Peralta i es van crear 7 comissions de la Federació per organitzar la gran festa sociogastronomicocultural.

L’edició d’aquest any va congregar 70 colles, uns 5.100 collistes i uns 26.000 visitants i es calcula que es van consumir uns 4.000 litres de caragols. Les colles van invertir 15 milions de pessetes en l’Aplec. D’aquesta xifra, 8 milions es van destinar a menjar, 4 milions a vestits i la resta a pagar les quotes, estructura de la colla i altres despeses.

Els organitzadors van presentar públicament, per primera vegada, els comptes de l’Aplec del Caragol; es van fer pagar 500 pessetes per colla i 100 pessetes per penyista per poder-hi participar. Va presentar com a novetats importants la institucionalització de l’uniforme de cada colla, l’obligació de posar tanques a les parcel·les, la concentració i desfilada dels collistes des de 4 punts diferents -Víctor Pradera, Ricard Vinyes, plaça Magdalena i plaça Noguerola- fins al Pont Vell on rebien l’escarapel·la corresponent i se celebrava l’esmorzar conjunt al xoperal de Cappont.

Aquesta edició va comptar amb un total de 16 xarangues, una fanfàrria i un grup d’animació. En total, 255 músics van posar marxa a aquest Aplec. Manolo Calpe, a més, posa de manifest que s’estava plantejant la marxa de l’Aplec del xoperal, perquè aquest es quedava petit i la probable sortida de l’Aplec del programa de la Festa Major, que ja començava a reivindicar el ser declarat com a Festa d’Interès Turístic.
La celebració del 4t Aplec del Caragol va significar la total restauració del marge esquerre del Segre, malmès pels aiguats del mes de novembre de 1982, decisió que va assumir personalment l’alcalde de Lleida, Antoni Siurana, que sempre ha donat suport a l’Aplec del Caragol. En aquesta edició de l’Aplec es va gravar un disc amb cançons populars de Lleida, entre les quals es va incloure una dedicada al caragol. Aquest disc fou composat per Lluís Payà, Jaume Oró i Joan Bellart i es va gravar amb l’orquestra Maravella i el Cor de la Ronya. L’Aplec de 1983 va tenir 93 colles, 20 xarangues, 6.800 collistes i uns 34.000 visitants.

El 5è Aplec va estar ple de novetats: va ampliar-se la seva durada a dos dies, es va organitzar un concurs de cartells de l’Aplec i, per primer cop, la rua va tenir un únic lloc de concentració, el carrer Doctor Fleming.

L’Aplec de 1984, que va rebre per primera vegada la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, va sobrepassar, també per primer cop, el centenar de colles (112 exactament), va comptar amb 25 xarangues, 8.600 collistes i uns 41.000 visitants i va tenir un cost de 70 milions de pessetes.

L’Aplec va incrementar el nombre de colles fins a arribar a les 118, i va comptar amb 30 xarangues, 9.800 collistes i 46.000 visitants. Com a novetats d’aquest any cal destacar la instauració del servei de vigilància per les colles de l’Aplec, la programació de nous jocs, com la perra grossa i altres, i la celebració de la revetlla dels collistes de l’Aplec als Camps Elisis de Lleida.
L’any 1986 s’hi van inscriure 120 colles amb 10.900 collistes, 36 xarangues i 52.000 visitants. Un any més l’èxit de l’Aplec continuà creixent. Com a novetat s’incrementà la música autòctona, amb noves composicions sobre Lleida i la recuperació d’altres cançons tradicionals amb partitures com el Sandó, l’Americana de l’Envelat i altres que se’ls van lliurar a les xarangues contractades perquè les interpretessin durant la festa. També, per primer cop, l’Aplec del Caragol s’inclou dins del programa de la Festa Major de Lleida.
En el 8è Aplec del Caragol es va instituir el Concurs de Cançons Populars lletres referents a Lleida i a l’Aplec del Caragol. A l’Aplec del 87 s’hi van comptabilitzar 120 colles, 40 xarangues, 11.800 collistes i 61.000 visitants.
Una setmana abans de la celebració de l’Aplec, el 8 de maig de 1988, Lleida va entrar al Guiness en aconseguir un rècord mundial: la realització de la llauna de caragols més gran del món. Un total de 584 cuiners de 73 colles diferents van coure 1.150 quilos de caragols en una planxa de 493,94 metres quadrats i després els van repartir entre uns 10.000 assistents. També es van distribuir més de 510 litres de cava, 600 litres de vi, 300 litres de cola i 250 litres de cervesa.

L’Aplec del 88, que va patir uns reestructuració de parcel·les de darrera hora a causa de les pluges del mes de maig que van fer crèixer el riu, va comptar amb 120 colles, 42 xarangues, 12.200 collistes i uns 66.000 visitants. Com a novetats cal remarcar l’autorització d’un restaurant que oferia caragols i plats típics, així com el trencament per part de Lídia Martín de l’hegemonia de Schell en el concurs de cartells.

Finalment, cal fer esment que la Federació de Colles va distribuir una guia de l’itinerari a seguir durant la desfilada de les colles a través de tres rutes diferents: Flèming – Prat de la Riba – Rambla de Ferran – Cappont; Flèming – Sant – Martí – Cavallers – Major fins al Pont Vell i Flèming – Balmes – Rambla d’Aragó – Plaça Catalunya i Eix Comercial fins arribar al Pont Vell.
El 10è Aplec del Caragol va enregistrar el rècord de colles inscrites -125- encara que sols van assistir-hi 110 colles, uns 14.000 collistes i uns 75.000 visitants. La Federació de Colles de l’Aplec va editar una revista commemorativa del 10è Aplec en què es va recollir una petita història de l’Aplec, les personalitats que l’havien visitat fins aleshores, la salutació de les autoritats locals i alguns articles d’opinió de Mario Arqué, Àngels Solans, Esperança Porta, Marian Gomà, Josep Maria Valls i un còmic del 10è Aniversari, amb text de J. Bellart i dibuixos de J.A. Mas. Una altra de les novetats d’aquesta edició de l’Aplec del Caragol va ser la programació d’una cursa de caragols.
L’Aplec del Caragol del 90 va presentar com a novetat l’edició del disc de l’Aplec del Caragol amb 9 cançons populars de Lleida amb lletra i música dels germans Àngel i Joan Martínez i amb la col·laboració de Manuel Peralta, Eduardo Quijada i la Fecoll (Federació de Colles de l’Aplec). L’Aplec té per primer cop una durada de tres dies i, malgrat que el nombre de colles disminueix a 108, el de collistes es manté en 12.000 i es contracten 47 xarangues, el número més alt de la història de l’Aplec. Aquestes xarangues tenen l’obligació d’interpretar cançons típiques de Lleida, per la qual cosa se’ls faciliten partitures i lletres de cançons populars de l’Aplec. Es calcula que aquest any es van consumir unes 6,5 tones de caragols i, finalment, cal ressaltar que Manolo Calpe dimiteix com a president de la Federació de Colles, encara que després reconsidera la seva decisió i torna al capdavant de la festa del caragol. L’11è Aplec es va preparar durant tres mesos, des de febrer de 1990; es va aprovar la pujada de les quotes de les colles a 7.500 pessetes i a 250 pessetes per collista i, en aquesta edició, es van programar revetlles, el IV Concurs de Cançons de l’Aplec, un festival infantil amb tot tipus de jocs i diversió, un concurs d’estirada de corda i de la perra grossa i xarangada final.
L’Aplec disposa, en aquesta edició, d’un pressupost de 100 milions de pessetes (80% de les quotes de les colles i la resta de l’Ajuntament i de la Fecoll). Aquesta edició va reunir 109 colles, uns 12.000 collistes i uns 150.000 visitants. Un total de 44 xarangues van acompanyar els collistes durant l’Aplec. L’Aplec, que ja havia assolit identitat pròpia, es desmarca del programa de la Festa Major, evitant així que els actes se superposin. La novetat més destacada és l’edició d’un tríptic amb el programa de l’Aplec que es va distribuir entre els establiments comercials.

El 13è Aplec del Caragol es va celebrar per últim cop al xoperal de Cappont i va enregistrar la inscripció de 109 colles, 12.000 collistes, 44 xarangues i 170.000 visitants. Per primera vegada, es van programar dues revetlles -una de cançons populars i ball de saló i l’altra dedicada especialment al jovent- que van constituir un gran èxit d’assistència i de participació.
Un concert de música clàssica a càrrec dels alumnes de l’orquesta simfònica de València, l’exposició de cartells originals que es presentaven al Concurs de l’Aplec, la convocatòria d’un concurs de fotografia per afeccionats i la platerada final, són altres novetats de l’Aplec d’aquest any.

Es va presentar la revista de l’Aplec, editada per la Federació de colles de l’Aplec del Caragol amb una tirada de 5.000 exemplars, l preu de venda de 300 pessetes.

La modificació de l’itinerari de la desfilada de les colles de l’Aplec va ser una altra de les novetats de l’edició del 92. Durant aquest any es van reduir els itineraris i es van deixar tres rutes de desfilada. La Federació de Colles de l’Aplec (Fecoll) va fer per primera vegada loteria de Nadal, va convidar 180 catalans de Madrid per participar en l’Aplec i, per aquesta edició de l’Aplec del Caragol va fixar el preu d’inscripció de les colles a 10.000 pessetes i 300 pessetes per par cada collista participant. La Borda de l’Avi va ser el restaurant oficial de l’aplec del 92.

El trasllat de la ubicació de l’Aplec del Caragol del xoperal de Cappon als Camps Elisis de Lleida, va ser la principal novetat de l’Aplec de 1993. Aquest fet es va produir per les obres de canalització del riu Segre. Aquest trasllat obligat va aportar nous avantatges com una major vistositat, més seguretat, més il·luminació i millors serveis, pavellons coberts, revetlles… per això s’ha continuat celebrant als Camps Elisis.

Hi van assitir 98 colles, uns 12.000 collistes, 38 xarangues i uns 180.000 visitants. La Fecoll va crear els pins commemoratius de l’Aplec, samarretes, gorres i altres tipus de reclams. Es va instaurar la caseta de l’Aplec, per vendre records i centralitzar els serveis de megafonia del recinte i, excepcionalment, es va instal·lar una pantalla gegant al pavelló nou per veure la retransmissió d’un important partit de la Unió Esportiva Lleida.

 
L’any 1994 es va constituir la primera junta democràtica de l’Aplec ja que, per primer cop, es van celebrar eleccions i es va constituir la Comissió Executiva, formada per Manolo Calpe, president; Xavier Pérez, vicepresident; Josep Maria Valls, secretari; Miquel Mesalles, tresorer; Manel Peralta, responsable de les activitats de la festa; Toni Curto, infrastructures; Llorenç Farré, relacions públiques; Vicenç Morea.
Durant aquesta edició de l’Aplec i de forma simbòlica, es va lliurar el xalet dels Camps Elisis com a nova seu de la Fecoll, edifici que encara no s’ha utilitzat perquè falta dur a terme una gran part de les obres de millora de les oficines i despatxos de l’immoble.
En aquesta edició destaca la programació de la pendonada inicial i fanfàrria d’entrada a l’Aplec del Caragol i la presentació d’una carrossa amb un caragol gegantí de 15 metres de llarg i 5 d’ample que Francesc Riera va portar en un tràiler i el va exposar a l’Aplec. La Federació de Colles va comptabilitzar 101 colles, 12.000 collistes, 35 xarangues i uns 193.000 visitants.
Una de les principals novetats de l’Aplec del Caragol del 96 va ser l’intent de legalització de totes les colles que participen en l’Aplec mitjançant l’aprovació dels seus propis estatuts o bé acollint-se als de la Fecoll amb la finalitat de formar-ne part legalment.
Un altre dels esdeveniments importants va ser la posada en marxa del cafè-terrassa de la Fecoll al xalet dels Camps Elisis i la programació de diferents activitats culturals: concerts, teatre, recitals i altres.

Tot i això, encara no s’ha acabat de rehabilitar tot l’edifici per convertir-lo en el Casal de la Fecoll i organitzar les activitats de les colles. Els preus fixats per aquesta edició per la Fecoll van ser de 15.000 pessetes d’inscripció de les colles i 500 pessetes per collista inscrit. El nombre de colles inscrites va ser de 102, 12.000 collistes, 35 xarangues i uns 200.000 visitants.
L’Aplec del Caragol de l’any 1997 va estar protagonitzat per la celebració de la primera Setmana Cultural. Aquesta iniciativa va marcar els dies precedents a la festa i va comptar amb la col·laboració de nombroses entitats i per primera vegada es concedien els premis Caragol Bover i Caragol Llimac. La celebració del primer Caragol Rock (Terrovision, Los Sencillos i Cafe Soul) va marcar l’inici de l’Aplec que un cop més va estar un èxit.
Els textos anteriors són extrets d’un article que es va publicar a la revista de l’Aplec la primavera del 1997 realitzat pel periodista Paco Castillo.
L’Aplec de 1998, serà un any recordat per tots els collistes i lleidatans com la primera edició sense en Manolo Calpe i en Manel Peralta. Fundador i collista veterà respectivament, van morir en els mesos precedents deixant un gran buit dins de l’ànima de la festa. A banda de la gran pèrdua, els lleidatans van voler retre’ls el millor homenatge possible visquent la festa.
L’any del vintè aniversari de l’Aplec va estar un any de celebracions contínues. Per una part, les colles van voler col·laborar al programa d’actes aportant nombroses iniciatives. D’altra banda, el Gremi Provincial de Joiers va convocar un concurs per escollir el caragol joia de l’Aplec; el compositor gironí Alfons Meià va composar la sardana “La Caragolada” i en Vicens Morea va publicar el llibre “Història de l’Aplec del Caragol”. La projecció de la pel·lícula “La Fiel Infantería” va protagonitzar una Setmana Cultural trepidant i els focs d’artifici van ser un excepcional inici de festa.
El darrer Aplec del segle ha estat una manifestació inequívoca de la gran projecció de la festa arreu de l’Estat. Amb una cobertura informativa impressionant i un increment constant de participants i visitants, l’Aplec del Caragol deixa obertes les portes a un nou segle.
Aquest any va marcar un abans i un després en l’Aplec del Caragol de Lleida. L’entrada al nou mil·lenni ve de la mà d’un dels projectes més ambiciosos de la Federació de Colles: l’adquisició del local social. Per primer cop en la seva història, les colles disposen d’un espai propi polivalent per dur a terme activitats paral·leles a la festa.
L’any 2002, els collistes de l’Aplec reben amb entusiasme la declaració de Festa Tradicional d’Interès Nacional, atorgada per la Generalitat de Catalunya. Aquest reconeixement recolza un fet que ja és indiscutible: l’Aplec del Caragol és la gran festa gastronòmica de Catalunya.
El 19 de juliol d’aquest any es van celebrar eleccions per primer cop a l’historia de l’entitat. Un 90% dels caps de colla van anar a les urnes per optar entre dos candidatures, la encapçalada per Xavier Pérez i la de Albert Calpe. Va resultar guanyadora la opció de Pérez qui va formar una junta on combina experiència i renovació amb gent jove. Òscar Caberol (vicepresident), Antoni Ríos (secretari), Juan Ramon Vidal (tresorer), Miquel Mesalles (secretaria tècnica), Antoni Curto (comissió de Festes), Llorenç Farré (àrea de comercialització de productes), Josep Maria Royán (àrea social i cultural) i Eduar Rosell (àrea patrimoni i local social) son els membres de la nova junta directiva de la Fecoll

L’Aplec, en portes del XXV Aniversari, assoleix una de les edicions més populars de la festa. Més de 250.000 visitants s’apropen al recinte per compartir l’esdeveniment amb els 12.000 collistes. El divendres es consolida com el primer dia de festa, s’incorporen nous serveis i se senyalitza el recinte per a major comoditat de penyistes i visitants.

 
L’Any de l’Aniversari. Vint-i-cinc anys de festa que anuncien la MILLOR edició de l’Aplec del Caragol després que el govern li atorgués la declaració de FESTA D’INTERÈS TURÍSTIC NACIONAL. Un any…
Fou un any per no oblidar. Un gran èxit de participació tant a la setmana cultural com a l’Aplec. Durant tot el 2004 es van fer un seguit d’activitats que mai s’oblidaran com la festa d’aniversari a la Pachá, el sopar de gala al Condes o l’homenatge al Marqués de Pota al River Cafè. La presència al Cucalòcum i una torronada van tancar un any molt actiu, que a més va servir per professionalitzar els serveis de la Fecoll. Un cop consolidat el gabinet de comunicació, dirigit per Montse i Rafa Gimena de l’empresa Missatges, es fitxa al periodista lleidatà Jesús Bometón com a gerent per tal d’impulsar al màxim les activitats de l’entitat, buscar recursos econòmiques per fer més gran la festa, potenciar el local social i, en definitiva, donar un servei més als penyistas convertint-se en un enllaç entre les colles i la junta directiva.

Una de les novetats de la XXVIa edició de l’Aplec del Caragol de Lleida va ser el gran pòrtic d’entrada, un espai modern i agradable creat per a donar la benvinguda a collistes i visitants, gràcies a un acord entre Turisme de Lleida i la Fecoll (Federació de Colles). D’una banda, Turisme de Lleida va informar sobre les possibilitats que té la ciutat amb diverses rutes, monuments i altres atractius, a més d’oferir tota una gamma de souvenirs. D’altra banda, la Fecoll va disposar d’un espai per atendre qualsevol consulta sobre l’Aplec, donar informació i instruccions a les colles, així com també per vendre souvenirs.

En aquesta edició la Diputació de Lleida va signar un conveni de col·laboració amb la Federació de Colles. L’acord tenia una vigència de tres anys i el seu objectiu era consolidar tant la festa com les accions de la Fecoll en favor de la promoció de les Terres de Ponent.

Aquest any també es va presentar una gran novetat al programa d’activitats de l’Aplec amb una exhibició de Capoeira i Maculelé que va aplegar un gran nombre de curiosos.

Aquest any la celebració va ser tot un èxit i un exemple d’adaptació i de convivència, tot i les obres de remodelació del recinte dels Camps Elisis.
Un any més, Turisme de Lleida va disposar d’una estructura a l’entrada al recinte dels Camps Elisis. Sota el lema petons&caragols, l’entitat promocionava la gastronomia del caragol i la festa de l’Aplec. La Diputació de Lleida va instal·lar un original estand on es van poder degustar productes lleidatans de qualitat anomenat “Aplec de Gustos”.

Activitats variades, pensades i dirigides expressament per satisfer tothom, van estar presents en la XXVIIa edició de l’Aplec del Caragol de Lleida.

L’edició d’aquest any es recordarà, entre d’altres coses, pel gran èxit de la creació de la colla “lo Tast”, impulsada per la Fecoll per acolir els milers de visitants i aconseguir que s’integrin a la festa.
ExpoZaragoza 2008 es va convertir en patrocinador oficial de l’Aplec del Caragol 2007, present al recinte amb un atractiu estand on es va poder veure la maqueta de l’espai que ocuparà la mostra dedicada a l’aigua.

Cal assenyalar també que aquesta edició es va tancar amb un balanç molt positiu respecte al nombre de visitants, malgrat la intensa pluja que va caure dissabte al matí. La Fecoll va xifrar en 210.000 les persones que van passar per l’Aplec durant els tres dies de festa.

L’espectacle del grup teatral “El Sidral” va donar el tret de sortida al XXIX Aplec del Caragol. El show va tenir lloc al Pavelló Nou i va servir per calentar motors pels dies de festa de l’Aplec.
La novetat més rellevant d’aquesta edició va ser la creació d’una carpa de protocol que va servir per atendre i donar la primera benvinguda a les diferents autoritats, personalitats i amics de la festa que van passar pel recinte de l’Aplec.

Tot i que la pluja va estar present també durant aquesta edició, tots els actes i activitats es van desenvolupar amb normalitat, destacant l’excel·lent comportament de totes les colles que no van perdre en cap moment l’esperit festiu que caracteritza l’Aplec del Caragol.

L’edició de l’Aplec del Caragol de l’any 2009 va estar marcada per la celebració de 30è aniversari d’aquesta singular festa gastronòmica lleidatana. Els trets més destacats van ser l’alt grau de participació en el programa d’activitats, el bon ambient entre les colles i, sobretot, la gran afluència de públic que es va atansar al recinte dels Camps Elisis per gaudir de la celebració. Durant els tres dies d’Aplec van ser nombroses les personalitats que van visitar-lo, entre autoritats i polítics, amb la intenció de celebrar aquest trentè aniversari de la festa més popular de la ciutat de Lleida.
La XXX edició de l’Aplec serà recordada també per la gran cobertura mediàtica de la festa. Així una àmplia representació de mitjans audiovisuals locals, autonòmics i estatals van emetre des del recinte dels Camps Elisis. Entre d’altres van ser-hi presents Televisió Espanyola per partida doble (“Espanya Directo” i “Esta Mañana”), TV3 Televisió de Catalunya, Tele 5, Antena 3, La Manyana Televisió i Lleida Televisió.

La 31a edició de l’Aplec del Caragol va ser, un any més, un èxit en tots els aspectes. Succés des del punt de vista gastronòmic, ja que es van consumir més de dotze tones de caragols que es van cuinar de maneres diverses durant els tres dies de festa. Les cuines de les colles van tenir una activitat frenètica i els cuiners no van parar entre sofregits, aromes, i molts caragols. Al tràfec habitual de cada any s’hi va afegir, enguany, la visita a les parcel·les i, sobretot, a les cuines de les colles del mediàtic Rick Stein; un popular cuiner del Regne Unit que va visitar l’Aplec per gravar una part de la sèrie Iberian Odyssey que la BBC emetrà el proper 2011.
L’Aplec 2010 serà recordat, també, com una festa tranquil·la, tot i que molt concorreguda, ja que és van superar els 200.000 visitants. Uns visitants que, juntament amb els 12.000 collistes de les cent colles de la festa, van comportar-se de forma cívica durant totes tres jornades de celebració.

Finalment, cal recordar l’èxit del restaurant de l’Aplec situat davant del Pavelló Nou dels Camps Elisis. Un èxit que es manifesta en els més de 3.000 menús que “lo Tast” va servir durant aquesta edició de la celebració. Unes xifres de rècord que fan que l’Aplec del Caragol de Lleida vagi in crescendo.

L’edició 2011 de l’Aplec del Caragol de Lleida va refermar la celebració lleidatana com la gran festa gastronòmica de Catalunya que aspira a convertir-se en un referent del calendari festiu nacional i internacional. Així ho van avalar els 200.000 visitants que van passar pel recinte dels Camps Elisis des del dia de la seva inauguració, el 27 de maig, fins a la cloenda del diumenge 29. Uns visitants que van venir d’arreu, però, sobretot de Catalunya, Aragó i Madrid, per gaudir de la festa i, també, dels caragols. Així doncs, van ser unes 3.000 les persones que van passar pel restaurant de l’Aplec. Així, la colla “lo Tast” va servir 2.000 tastets i 1.000 dinars a tots aquells que, a més de passat pel recinte, van voler viure la festa com un collista més. En definitiva, una magnífica XXXII edició de l’Aplec del Caragol de Lleida que farà que es treballi perquè l’Aplec es faci un forat dins l’agenda gastronòmica nacional i internacional i sigui considerat com a festa de referència de la cuina del caragol a nivell mundial.